17
L'equip 'Nícol-Santi' ja havia decidit el primer encontre institucional. Quedà fixat per aquest diumenge, a les dotze del migdia, dalt de la muntanya de la cresta encrespada.
El sol començava a guaitar, quan l'afluència de joves i al·lotes despertà un esdeveniment singular. Els caminois i dreceres, que des de la mar blava serpentejaven per la muntanya cap a la cresta encrespada, s'anaven farcin de bellesa i delectança jovenícola.
L'equip es quedà fascinat, esperonejant-li l'orgull de veure's líder de tan grandiosa concentració.
I, quan arribà la multitud a l'altura, el company secretari, Santi, els acollí entranyablement. Allargar la mà a cada un fou laboriós per l'afluència jamai vista, amb aplaudiments eixordadors. Acostant-se l'hora assenyalada, els presents invadiren un vell camp de garrovers, abandonat, ben aprop d'un xaletet sol, sumptuós i esplèndid.
La gentada s'apropava als arbres, despullats de fullaca i mig morts, servint-se dels propis residus, com els troncs i rabasses i gran varietat de macs, no massa punxeguts, per conhort d'alguna anca. I, ja situats, que no acomodats, a les dotze en punt un avís per l'altaveu aconseguí agrupar l'escampadissa. El president, Nícol, que sortí del cotxe, agraí aplaudint ell també les incalculables ovacions dels assistents:
-Bon día, compays amics. Nosaltres esperàvem una o dues dotzenes de joves que s'interessessin per la nostra recepta, que volem recomenar-vos. I ens em equivocat. Però es de savis rectificar, com ens recorda el refrany i acabem d'acomplir-ho. Fèu una pausa i, somrient preguntà: Som savis?
El jovent reunit no sabé si contestar a la petició. I s'escoltà un suau sí... és clar que sí. Però el president amb veu forta i segura els diguè:
-No dubten que som savis. A vosaltres i a nosaltres però ara el que ens interessa és que essent joves volem divertir-nos. Un exemple el brinden les ones de la mar que, dia i nit, s'enlairen i van baixant, sens cansar-se. Un bellugar continu, juguetejant... fàcil, gratuït i fascinant.
Algú, tal volta amb aquesta reunió formidable, haurà recordat de bell nou, els exèrcits de nostra guerra, preparant-se per entrar a la batalla! É el que feren, deixant tants de morts! Nosaltres jamai intentarem repetir-ho. Per això, amb aquesta crida d'avui, ens hem atrevit a protestar i fort: Què volem? Idò el que intentem és passar-ho bé! Tal vegada vos sembli poc, però és el tot... la nostra vida! Hem vist, ulls ben oberts, i hem comprès i volem esborrar el passat: Les tropes morien, matant!!! Però, jamai més. Ara plantegem tots junts un SI, monumental i fascinant: Estimar-nos i divertir-nos? Un SI i en majúscules i... per a sempre!! Per això, en aquesta trobada d'avui, no exigim res d'extraordinari. Sols hem d'assolir el que és ordinari. I serà meravellós. Que no vol dir res enrevessat. Més bé fàcil i engrescador.
No he vingut per donar-vos lliçons, tant sols demanar-vos que la "Joventut en marxa", una volta aconseguida,, brindi un club de pau i gaubança, on ens ho passem meravellós com a companys, sempre que ens apleguem.
Al llarg d'aquesta setmana, formarem una junta reduïda, per a programar actuacions i, el proper diumenge aquí mateix a les dotze, les presentarem. Interem explicar-vos com donar pas als nostres esplais. (Pàg. 56)
No hay comentarios:
Publicar un comentario